 |
 |
Les estacions de meteontinyent:
Ontinyent - Llombo / Fontanars - Torrevellisca / Sta. Anna-nord
Ontinyent - Llombo
(0º 36' 26" W, 38º 49' 02" N, 370 msm)
L'estació
que s'ha utilitzat des del 6 de juliol de 2006 fins al 31 d'agost de
2007 és una DavisVantage Pro (original) sense fil, composta
per
una consola on es veuen i s'emmagatzenen les variables
meteorològiques que proporcionen els sensors exteriors
(temperatura, humitat relativa, direcció i velocitat del
vent i
precipitació). La consola també mostra la
temperatura i
humitat relativa interiors i la pressió
atmosfèrica. Des
del 1 de setembre de 2007 l'estació ha estat
substituïda
pel model Vantage
Pro2, amb una consola semblant i les mateixes prestacions.
Ací teniu una foto de la consola:
El conjunt del pluviòmetre, sensor de temperatura-humitat exteriors, anemòmetre i penell estan situats dalt d'un màstil de 2,5 m, a la terrassa de l'edifici on visc, a uns 20 m sobre la referència del carrer (370 msm):
 |
[La estación utilitzada desde el 6 de julio de 2006 hasta el 31 de agosto de 2007 es una Davis Vantage Pro inalámbrica, compuesta por una consola que muestra (y donde se almacenan) las variables meteorológicas que proporcionan los sensores exteriores (temperatura, humedad relativa, dirección y velocidad del viento y precipitación). También muestra la temperatura y humedad relativa interiores y la presión atmosférica. El 1 de septiembre se sustituyó por una Vantage Pro2, con características similares. A la izquierda una fotografía de la consola:] |
El conjunt del pluviòmetre, sensor de temperatura-humitat exteriors, anemòmetre i penell estan situats dalt d'un màstil de 2,5 m, a la terrassa de l'edifici on visc, a uns 20 m sobre la referència del carrer (370 msm):
[El
pluviómetro, sensor de temperatura-humedad exterior,
anemómetro y veleta están situados en lo alto de
un
mástil de 2,5 m de altura en la azotea del edificio donde
vivo, a unos 20 m sobre la referencia de la calle (370 msm):]
  |
 |
Per
a què us
pugueu fer una idea, la consola es troba al quart pis, just davall dels
sensors exteriors. Pel que fa a la situació dels sensors, no
hi
ha edificis més alts al voltant ni obstacles que dificulten
la
circulació de l'aire. A més, la
situació a la part
sudoest del casc urbà (urbanitzada parcialment) i a la part
alta
de la ciutat (370 msm) frenen una miqueta l'escalfament provocat pels elements
urbans, sobretot amb vents de llevant. Com que la brisa nocturna sol
ser del SO, les mínimes són més baixes
que en
altres zones del casc urbà. L'observatori també
compta
amb un pluviòmetre manual de plàstic i altres
termòmetres complementaris.
Des d'ací vull agrair a Jesús Martí la seua ajuda i habilitat en el muntatge i ajust final de l'estació.
El 23 d'agost de 2006 vaig ampliar l'estació amb un data logger (un element electrònic acoblat a la consola i que emmagatzema les dades fins que s'envien a l'ordinador) i el programari per a l'ordinador original de l'empresa Davis anomenat Weatherlink. Permet un tractament informàtic de les dades i també que aquestes estiguen disponibles al web. El 24 d'agost, cap a la una de la matinada, les dades de l'estació van estar disponibles on line a través de la xarxa de Meteoclimatic i una mica més tard també a través de Meteontinyent. S'actualitzen cada 10 minuts. En l'actualitat, llevat de tasques de manteniment, l'estació es troba en línia les 24 hores del dia.
El 14 d'agost de 2007, Meteontinyent va adquirir una segona estació, una Davis Vantage Pro2 que, després d'estar uns dies a prova per tal de fer les calibracions oportunes, va susbstituir l'anterior estació el 1 de setembre de 2007. Ací teniu una foto:
Des d'ací vull agrair a Jesús Martí la seua ajuda i habilitat en el muntatge i ajust final de l'estació.
El 23 d'agost de 2006 vaig ampliar l'estació amb un data logger (un element electrònic acoblat a la consola i que emmagatzema les dades fins que s'envien a l'ordinador) i el programari per a l'ordinador original de l'empresa Davis anomenat Weatherlink. Permet un tractament informàtic de les dades i també que aquestes estiguen disponibles al web. El 24 d'agost, cap a la una de la matinada, les dades de l'estació van estar disponibles on line a través de la xarxa de Meteoclimatic i una mica més tard també a través de Meteontinyent. S'actualitzen cada 10 minuts. En l'actualitat, llevat de tasques de manteniment, l'estació es troba en línia les 24 hores del dia.
El 14 d'agost de 2007, Meteontinyent va adquirir una segona estació, una Davis Vantage Pro2 que, després d'estar uns dies a prova per tal de fer les calibracions oportunes, va susbstituir l'anterior estació el 1 de setembre de 2007. Ací teniu una foto:
[Para
que os hagáis una idea, la consola se encuentra en el cuarto
piso, justo debajo de los sensores exteriores. Además, en
los
alrededores no existen edificios más altos ni
obstáculos
que dificultan la circulación del aire. La
situación en
la parte suroeste de la ciudad (parcialmente urbanizada) que se
encuentra algo más alta que el resto también
mejora las
lecturas meteorológicas, sobre todo con viento de levante.
La
brisa nocturna del SO provoca que las mínimas sean algo
más bajas que en otras partes del casco urbano.
El 23 de agosto de 2006 amplié la estación con un data logger (elemento electrónico acoplado a esta que almacena los datos hasta que se envían al ordenador) y el software asociado llamado Weatherlink. Permite tratar informáticamente los datos y publicarlos en internet. El 24 de agosto, de madrugada, los datos de la estación estuvieron ya disponibles en la red de estaciones de Meteoclimatic y algo más tarde en Meteontinyent. Se actualizan cada 10 minutos las 24 del día, exceptuando esporádicos trabajos de mantenimiento.
Desde finales de julio, junto con Jesús Martí (al cual agradezco desde aquí su ayuda), situé el conjunto de sensores-pluviómetro algo más abajo en el mástil para mejorar las lecturas de la velocidad y dirección del viento. El observatorio cuenta, asimismo, con un pluviómetro manual de plástico y otros sensores de temperatura y humedad complementarios.
El 14 de agosto de 2007 adquirí una segunda estación, la Davis Vantage Pro2, la cual, tras las oportunas pruebas, sustituyó a la anterior estación el 1 de septiembre de 2007.]
El 23 de agosto de 2006 amplié la estación con un data logger (elemento electrónico acoplado a esta que almacena los datos hasta que se envían al ordenador) y el software asociado llamado Weatherlink. Permite tratar informáticamente los datos y publicarlos en internet. El 24 de agosto, de madrugada, los datos de la estación estuvieron ya disponibles en la red de estaciones de Meteoclimatic y algo más tarde en Meteontinyent. Se actualizan cada 10 minutos las 24 del día, exceptuando esporádicos trabajos de mantenimiento.
Desde finales de julio, junto con Jesús Martí (al cual agradezco desde aquí su ayuda), situé el conjunto de sensores-pluviómetro algo más abajo en el mástil para mejorar las lecturas de la velocidad y dirección del viento. El observatorio cuenta, asimismo, con un pluviómetro manual de plástico y otros sensores de temperatura y humedad complementarios.
El 14 de agosto de 2007 adquirí una segunda estación, la Davis Vantage Pro2, la cual, tras las oportunas pruebas, sustituyó a la anterior estación el 1 de septiembre de 2007.]
L'observatori Ontinyent - sta. Anna nord
Després
d'uns dies fent proves, el 4 de setembre de 2007 es posa en
funcionament l'observatori
Ontinyent - sta. Anna nord, a uns 2,5 km del
casc urbà, en una zona típica de casetes. Es
tracta de
l'estació meteorològica que abans estava
instal·lada al terrat de casa (Ontinyent - Llombo). Va
funcionar
fins el 10 de gener de 2008, moment en què es va traslladar
a la
veïna població de Fontanars dels Alforins, en la
part
més occidental de la comarca, amb un clima més
continentalitzat, i dades disponibles en
temps real.
Des de l'1 de juliol de 2008 l'observatori disposa d'un termòmetre de màxima i mínima de mercuri, un pluviòmetre digital sense fil i un sensor de temperatura, també sense fil, protegit per una gàbia passiva Davis.
[Tras unos días de prueba, el 4 de septiembre de 2007 entra en funcionamiento el observatorio Ontinyent - sta. Anna nord, a unos 2,5 km del casco urbano, en una zona típica de casas de campo. Se trata de la estación que anteriormente estaba instalada en la azotea de casa (Ontinyent - Llombo). Funcionó hasta el 10 de enero de 2008, momento en que se trasladó a la vecina población de Fontanars dels Alforins, en la parte más occidental de la comarca, caracterizada por un clima más continentalizado. Los datos también están disponibles en tiempo real. Desde el 1 de julio de 2008, el observatorio cuenta, además de con un termómetro de mercurio de máxima y mínima, con un pluviómetro digital y un sensor de temperatura protegido por una garita Davis.]
Alguns consells per a instal·lar una estació meteorològica
Des de l'1 de juliol de 2008 l'observatori disposa d'un termòmetre de màxima i mínima de mercuri, un pluviòmetre digital sense fil i un sensor de temperatura, també sense fil, protegit per una gàbia passiva Davis.
[Tras unos días de prueba, el 4 de septiembre de 2007 entra en funcionamiento el observatorio Ontinyent - sta. Anna nord, a unos 2,5 km del casco urbano, en una zona típica de casas de campo. Se trata de la estación que anteriormente estaba instalada en la azotea de casa (Ontinyent - Llombo). Funcionó hasta el 10 de enero de 2008, momento en que se trasladó a la vecina población de Fontanars dels Alforins, en la parte más occidental de la comarca, caracterizada por un clima más continentalizado. Los datos también están disponibles en tiempo real. Desde el 1 de julio de 2008, el observatorio cuenta, además de con un termómetro de mercurio de máxima y mínima, con un pluviómetro digital y un sensor de temperatura protegido por una garita Davis.]
Alguns consells per a instal·lar una estació meteorològica
No
cal
començar amb aparells sofisticats i cars. Si vivim a la
ciutat,
el més bàsic seria penjar al balcó de
la vivenda o
a una finestra exterior (orientats al nord sempre que siga possible) un
termòmetre de mercuri de màxima i
mínima, que pot
complementar-se amb un higròmetre d'agulla. Cal que estiguen
en
un lloc ben ventilat i protegits del sol i la pluja directes. A
l'interior de casa podem tindre un baròmetre d'agulla
(anomenat
aneroide). A la terrassa de la vivenda podem instal.lar un
pluviòmetre econòmic de plàstic que
ens
donarà una idea prou fiable de les precipitacions.
Si volem una miqueta més de sofisticació, avui en dia es poden trobar estacions electròniques a molt bon preu. Les més bàsiques porten un sensor exterior que hauria de mesurar la temperatura i la humitat relativa i que situariem a l'ombra, protegit del sol i la pluja directes. Si fóra possible, situariem el sensor al sol, però completament protegit de qualsevol radiació solar directa o reflectida per una gàbia meteorològica, ja que volem mesurar les condicions de l'aire, no de l'aparell calfat pel sol. La consola interior proporciona la temperatura i humitat interiors i la pressió atmosfèrica. Caldria que donara també les màximes i mínimes i un gràfic de la pressió, per saber-ne l'evolució i poder fer un pronòstic. Cal dir, però, que els pronòstics de sol o pluja que mostren a la pantalla aquestes estacions tenen molt poca fiabilitat.
Finalment podem optar per alguna estació "semiprofessional" que porte pluviòmetre, penell, anemòmetre i possibilitat de connexió a l'ordinador.
De tota manera, aprofitant que a Ontinyent i moltes altres poblacions és habitual disposar d'alguna segona vivenda al camp, caldria plantejar-se la possibilitat d'adquirir o fabricar-se un mateix una gàbia meteorològica clàssica de fusta on podriem col·locar els diferents instruments meteorològics.
[Para instalar una estación meteorológica no hace falta empezar con grandes sofisticaciones. Bastará un termómetro de mercurio de máxima y mínima colgado en un balcón o ventada orientado al norte, bien ventilado y protegido del sol y la lluvia directos. Puede complementarse con un higrómetro de aguja y ya en ei interior de casa con un barómetro aneroide. Un pluviómetro de plástico en la azotea nos dará una idea de la lluvia caída.
Algo más complejo, pero no muy caro hoy en día, es una estación electrónica básica, que mida la temperatura y humedad del exterior (a través de un sensor inalámbrico) y del interior, así como la presión atmosférica. Es importante que guarde las máximas y mínimas y un gráfico de la presión. El sensor exterior se situará a la sombra, protegido del sol y la lluvia. Sin embargo, se recomienda si es posible que se coloque al sol pero protegido de cualquier radiación directa o reflejada por una garita adecuada. Téngase en cuenta que las previsiones a través de ciertos gráficos de estas estaciones tienen muhy poca fiabilitat en nuestras latitudes.
Finalmente puede optarse por una estación "semiprofesional" que incorpore pluviómetro, veleta, anemómetro y conexión con el ordenador. Eso sí, debe disponerse de un lugar adecuado para instalarla. Si tenemos espacio al aire libre, podemos también por construirnos una garita clásica de madera donde colocaríamos el instrumental meteorológico.]
Si volem una miqueta més de sofisticació, avui en dia es poden trobar estacions electròniques a molt bon preu. Les més bàsiques porten un sensor exterior que hauria de mesurar la temperatura i la humitat relativa i que situariem a l'ombra, protegit del sol i la pluja directes. Si fóra possible, situariem el sensor al sol, però completament protegit de qualsevol radiació solar directa o reflectida per una gàbia meteorològica, ja que volem mesurar les condicions de l'aire, no de l'aparell calfat pel sol. La consola interior proporciona la temperatura i humitat interiors i la pressió atmosfèrica. Caldria que donara també les màximes i mínimes i un gràfic de la pressió, per saber-ne l'evolució i poder fer un pronòstic. Cal dir, però, que els pronòstics de sol o pluja que mostren a la pantalla aquestes estacions tenen molt poca fiabilitat.
Finalment podem optar per alguna estació "semiprofessional" que porte pluviòmetre, penell, anemòmetre i possibilitat de connexió a l'ordinador.
De tota manera, aprofitant que a Ontinyent i moltes altres poblacions és habitual disposar d'alguna segona vivenda al camp, caldria plantejar-se la possibilitat d'adquirir o fabricar-se un mateix una gàbia meteorològica clàssica de fusta on podriem col·locar els diferents instruments meteorològics.
[Para instalar una estación meteorológica no hace falta empezar con grandes sofisticaciones. Bastará un termómetro de mercurio de máxima y mínima colgado en un balcón o ventada orientado al norte, bien ventilado y protegido del sol y la lluvia directos. Puede complementarse con un higrómetro de aguja y ya en ei interior de casa con un barómetro aneroide. Un pluviómetro de plástico en la azotea nos dará una idea de la lluvia caída.
Algo más complejo, pero no muy caro hoy en día, es una estación electrónica básica, que mida la temperatura y humedad del exterior (a través de un sensor inalámbrico) y del interior, así como la presión atmosférica. Es importante que guarde las máximas y mínimas y un gráfico de la presión. El sensor exterior se situará a la sombra, protegido del sol y la lluvia. Sin embargo, se recomienda si es posible que se coloque al sol pero protegido de cualquier radiación directa o reflejada por una garita adecuada. Téngase en cuenta que las previsiones a través de ciertos gráficos de estas estaciones tienen muhy poca fiabilitat en nuestras latitudes.
Finalmente puede optarse por una estación "semiprofesional" que incorpore pluviómetro, veleta, anemómetro y conexión con el ordenador. Eso sí, debe disponerse de un lugar adecuado para instalarla. Si tenemos espacio al aire libre, podemos también por construirnos una garita clásica de madera donde colocaríamos el instrumental meteorológico.]